Les al·lèrgies alimentàries estan a l'ordre del dia i ens preocupen, especialment, quan sabem que poden afectar els nostres nens.
Les més comunes i que apareixen en l'edat més primerenca, són als aliments com la llet i ou, i acostuma a coincidir amb la introducció a l'alimentació.
La veritat és que les al·lèrgies a aliments poden aparèixer en qualsevol edat, des de nounats fins i tot en l'edat avançada. Però per regla general, les al·lèrgies alimentàries solen ser més freqüents en nens i adolescents.
Altres aliments comuns que acostumen a provocar al·lèrgies són: els peixos, mariscos, fruites, fruits secs, espècies…entre altres. Aquestes al·lèrgies solen aparèixer en nens una mica més grans i adults.
Però… quins són els símptomes més comuns?
Podem classificar els símptomes d'al·lèrgia alimentària a nadons segons la part del cos afectada, i segons la rapidesa de l'aparició dels símptomes.
- Pell: envermelliment de la pell, picors, urticària, ronxes, inflamació de parpelles o orelles (també anomenat angioedema).
- Boca i gola: picor, inflamació de llavis.
- Sistema digestiu: nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal.
- Sistema respiratori: picor de nas, esternuts, mocs, dificultat respiratòria, tos, fatiga.
- Ulls: llagrimeig, picor d'ulls.
- Anafilaxi: esvaïment, pal·lidesa, pell o llavis blavosos, inflor de la llengua, depressió respiratòria greu. En aquests casos es necessitarà l'administració d'adrenalina de manera immediata, perquè està en perill la vida del pacient.
Com actuar davant les al·lèrgies alimentàries a nadons?
Segons la SEICAP (Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Alergología i Asma Pediàtrica), s'ha de sospitar i estudiar una al·lèrgia en aquests casos:
- Si els símptomes apareixen poc temps després de prendre un aliment en concret
- Si els símptomes apareixen repetides vegades després d'un aliment
- Si no es troba una altra causa que justifiqui els símptomes
- Si els símptomes són severs o persistents
- Si els símptomes no responen bé a un tractament habitual
Davant d’aquests casos es realitzaran estudis amb proves de pell, anàlisi de sang, i proves de provocació o exposició a l'aliment.
Una vegada diagnosticada l'al·lèrgia, es realitzaran dietes evitant l'aliment causant del problema. Per això, serà molt important consultar sempre la llista d'ingredients d'aliments processats o envasats abans d'oferir-la als vostres nadons.
Ara bé… es poden prevenir?
La millor estratègia per a la prevenció de les al·lèrgies alimentàries a nadons segons l'Associació Espanyola de Pediatria, i segons les pautes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és: “manteniment de la lactància materna i introducció progressiva dels diferents aliments al voltant del sisè mes (mai del quart mes), d'un en un, segons els costums familiars, per a diversificar la dieta del lactant i millorar la seva aportació nutricional”. “Si no hi ha disponibilitat de lactància materna abans dels 4 mesos, s'haurà d'utilitzar únicament fórmula d'inici (tipus 1) com a substitut. En els casos de lactància artificial, la recomanació és menys unànime, encara que en tot cas sí coincideixen en mai començar abans del quart mes”.
Els pediatres al·lergòlegs de SEICAP també recomanen la introducció dels aliments al voltant dels 6 mesos i no demorar-ho més d'aquesta edat. Existeixen estudis que asseguren que el consum d'aliments a aquesta edat pot prevenir al·lèrgies alimentàries en nens amb dermatitis atòpica. Asseguren també, que la prevenció es pot fer des de l'embaràs, i ressalten la importància que les dones embarassades han de tenir una dieta variada i que, en menjar productes potencialment al·lergògens, poden prevenir als seus nadons d'aquestes patologies.
En l'actualitat, no existeix un consens a l'hora de triar els millors aliments per a anar introduint als nadons. El que sí es recomana és anar introduint-los un a un, amb intervals d'uns dies, per a observar la tolerància i l'acceptació dels aliments. Es recomana evitar la sal, el sucre i els edulcorants. Recordeu que la font principal d'alimentació dels nadons durant el primer any de vida és la llet, preferentment la materna.
En fi, moltes són les teories, però sí que és cert que cal basar-se en afirmacions científicament provades. De manera que molta precaució, compte, observació i bons aliments!
