Tots coneixem les tradicions, al menys de forma superficial, però, coneixem realment la seva història?
Son molts es esdeveniments en els quals semblava, i parlem en passat ja que sembla que poc a poc això va canviant, que s’havien de complir determinats costums i tradicions. Això passava principalment als batejos, no passaven de moda i seguien funcionant com sempre, al peu de la lletra. Com quan als recent cassats els llencem arròs, quelcom que donem per fet que succeirà. El bateig doncs es un acte molt important per el món catòlic i per totes aquelles famílies que mantenen aquesta creença i tradició.
Quan els pares el preparen han d’escollir al padrí i la madrina de bateig, una tradició que continua molt present. Els padrins anaven canviant segons el nombre de fills, per el primer fill eren l’avi patern i la mare materna, per el segon l’avi matern i l’àvia materna, per el tercer el germà del pare i la germana de la mare i així en endavant. També aquestes persones legalment eren designades com a possibles tutors/responsables legals del menor en cas de mort dels progenitors, per tant l’elecció era a la vegada el compliment d’una tradició religiosa i l’exercici legal i de tranquil·litat de designar a un cuidador en cas de faltar els pares.
Quina decisió tan important! I què allunyada realment del món de les tradicions. Potser la decisió legal ens resulta incòmoda, ningú vol pensar en el dia en que falti, però es necessària i potser, tot i les possibles cares llargues, el padrí i la madrina de bateig, per tradició o compromís no son les persones que voldries per cuidar el teu fill o filla la resta de la seva etapa com a menor d’edat, o la resta de la seva vida...
Per tant aquí entra en joc una decisió vital de gran importància, la sentimental i tradicional per el moment del bateig i celebració de la Pasqua i la decisió legal, que s’ha de pensar molt i molt i que, arribat el moment, marcarà com serà la vida de l’infant en cas de faltar els pares.
Resulta molt important deixar un testament si es tenen fills petits, pot ocórrer un fatal accident i ells no poden quedar desprotegits, el deure com a pares es pensar-hi i deixar-ho resolt. En cas de voler fer testament s’ha de designar un tutor per els menors, qui s’encarregarà de cuidar-los, de la seva educació, salut, diversió... tot el que tu haguessis fet amb ells. Es indispensable que es prengui una decisió meditada ja que serà una persona que ocuparà un lloc importantíssim a la vida del teu o els teus fills. Una persona capacitada per aquesta tasca, del coneixement personal dels pares. També s’ha de nombrar un tutor o tutora alternatiu, per si donat el cas la persona designada no acceptés.
Si no hi ha testament serà un jutge qui determini a la persona que ocuparà el lloc de tutor. Tots els familiars i amics es poden postular per ocupar aquest càrrec, i el jutge decidirà en base a proves i evidències qui es el més capacitat per aquesta funció. El tutor serà específicament per la cura dels menors, per el tema de l’administració dels bens s’ha de nombrar un marmessor que sigui diferent al responsable dels menors. Es molt important deixar tota aquesta informació i decisió per escrit ja que probablement un jutge no tindrà la mateixa informació ni criteri que els pares al moment de decidir.
